he dinat amb en Volvo.

M'ha vingut a buscar a casa i m'ha dit: et convido.
M'he anat a canviar (la faldilla d'estar per casa per la faldilla i la brusa marró de seda)
mentre ell s'esperava al menjador assegut davant la tele apagada, no sé què mirava.

Vaig a buscar la veïna -he dit.
La veïna?
Sí, la cangur del meu fill.
El teu fill?
Sí, el meu fill.
No sabia que...
Sí, no ho sabies -l'he tallat.

La seva cara ha dit: això complica les coses.
La meva cara ha dit: hi ha moltes coses que no saps.
Simultàniament.