The IKEA concept is one of the most studied business cases of the century. It was born in 1965, when the largest IKEA store was opened in Stockholm. Nobody was expecting hundreds of people waiting to get into the store, so the managers decided to allow people to enter the warehouse and help themselves. That was the origin of IKEA's low prices: purchasing as inexpensively as possible and flat-packing furniture for customers to put together themselves.

Els meus pares van anar a Estocolm de viatge de noces.
Era el 1965

crec que no hi ha res més a dir

un bon conegut meu, no pas per afinitat de personatge sinó per la seva misogínia declarada, el cavaller de Ripafratta, em fa avinent que IKEA respon a les sigles de Ingvar Kamprad Elmtaryd Agunnaryd = el nom del fundador + el poble on va créixer (# Elmtaryd was the name of the farm on which he was born, and the farm was located in the village Agunnaryd in Småland).

Això encara em posa les coses més difícils.

Diguem que, arrel del blog i d'haver de posar un nom a la pàgina, m'han vingut al cap moltes qüestions sobre com em dic, que abans ni se m'haguessin plantejat.
Sé que els meus pares em van tenir després d'un viatge a Suècia. El que ara me n'adono és que jo sempre m'havia confiat a la seva resposta: et dius així perquè vas néixer després d'un viatge a Suècia. I punt.
Quan era petita era molt pesada quan no aconseguia saber una cosa. Els meus per quès s'allargaven rere les faldilles de la mare, fins que el pare m'agafava, em tancava a l'habitació, i em deixava a mi, sense plorar, belant per quès.
Perquè vas néixer després d'un viatge a Suècia.

No he investigat mai, d'on ve i què vol dir Ikea. Ara la referència és immediata: redecora la teva vida, però això és efecte de la publicitat i no d'una digressió lingüística.

Buscaré per Internet el meu nom.

ikea

finalment m'he decidit a tornar a provar això de publicar-me en un blog
bloc, crec que és la forma correcta en català,
dic finalment perquè fa un munt de dies que m'ho estic plantejant, després d'un primer intent frustrat.
Han sigut tres els motius que m'impedien portar a terme un blog:
1.- el meu nom. Un dia vaig fer un primer intent per publicar-me. L'extravagància del meu nom (encara no he resolt per què els meus pares es van decidir per Ikea, la seva resposta: després d'un viatge a Suècia vas néixer tu) no em va permetre la publicació, a causa d'un motiu evident de copyright.
2.- la manca de temps.
3.- la meva poca destresa en el llenguatge dels blogs.

Ara però, les circumstàncies han canviat. El meu nom és el mateix, però per exigències legals he hagut d'afegir un apèndix purament visual i insonor, al meu nom propi, que tossudament volia que constés en la capçalera d'aquest diari personal. L'accentuació tampoc no es modifica.

Han sigut tres motius els que m'han ajudat a decidir-me,
us els explico:
1.- acabo de tenir un fill.
2.- com que he tingut un fill, ara no tinc feina. Estic de baixa.
3.- he fet un curset d'informàtica per a principiants.

Doncs res, avui començo.
Adéu, estimat diari,
i benvingut a la meva vida.