M'he passat la nit buscant rastres
de Suècia a la casa natal d'Ikea.
Absolutament res. Ni una trista
fotografia del famós viatge de noces.

Tinc els ulls esgotats.
M'en vaig a dormir
fins l'any que ve.

Avui he escombrat la tarda
repassant els àlbums de fotos
postejats als prestatges del menjador.

Fotos d'Ikea de nena davant de pastissos
amb cada vegada més espelmes.
Fotos dels estius a la platja
galledes i somriures
les dents de llet i crostes de sorra als llavis.
Fotos emmurriades i el rostre amb grans vermells,
una mà que ocupa tot l'objectiu.
No hi ha fotos més enllà de l'adolescència. Ni una.
He buscat pels calaixos del moble
aquells sobres revelats que s'acumulen
pendents de l'ordre dels àlbums i les etiquetes.
Res de res.

Quan anava al despatx,
curull de capses i dossiers
i caixons i lleixes
la meva clienta m'ha cridat que tenia set.
Ho he hagut de deixar per un altre moment.

La meva clienta es passa el dia dormint
i no em respon cap pregunta:
cada cop que ho intento li ve una passió de son
que la transfigura.
Ara bé, quan obro la porta del carrer,
ni que sigui per anar a prendre l'aire,
aleshores em crida.
Té set, li dóno un got ple,
es mulla els llavis i diu: "ai, quina vida més trista".

Kibuc

18:13 pm
fa just vint dies que he hagut d'interrompre les investigacions.
La mare d'Ikea, arrel d'una alteració nerviosa,
de causes inexplicables (segons l'equip mèdic),
ha estat ingressada tot aquest temps a l'hospital.
No m'he pogut allunyar d'ella, cada cop que obria la porta
li agafava una crisi aguda, es posava vermella,
se li inflava la jugular i li saltaven els ulls.

Ara ja li han donat l'alta, és a casa seva,
però el doctor m'ha recomanat de no allunyar-me d'ella
per evitar-li mals pitjors.
Estic a casa seva, doncs.
Des d'aquí reemprenc les investigacions.

Suècia?

Vam anar a Suècia de viatge de noces i al cap de poc va néixer ella.
(esquiva la pregunta)

Fa massa temps, d'això.

ai, miri, no me'n parli, del pare del nen.
No en té, així de clar, aquest nen no té pare!
(se sufoca)

ja li deia, jo, el que has de fer és buscar-te un noi ben maco i casar't-hi,
però no, ella sempre al revés sempre al revés, si jo deia blanc ella negre,
evidentment jo volia que es casés

ja li dic jo que no en té, de pare!

doncs miri, no ho sé, com el podria localitzar,
no li vaig poder treure del cap
que anés a un banc d'esperma!

a mi, el nen me'l, sí, és un nen, la veïna.
(està nerviosa)

no és pas tan lluny, cinquanta quilòmetres avui en dia no són res, i jo ja la coneixia un dia van venir a dinar totes dues a casa, eren amigues més que veïnes, oi tant que sí ja la pot anar a veure quan vulgui, viu a sota casa seva, va ser ella qui em va dur el nen i em va dir, això, que Ikea no s'havia presentat normalment quan arriba encara que sigui tard s'emporta el nen adormit, però era al matí i encara

d'acord.

Volvo?
Ai no ho sé, no és una marca de cotxes, això?

la clienta

La seva mare, la meva clienta, diu
que no, és impossible que hagi desaparegut per voluntat pròpia.
Que Ikeah no hagués deixat mai el seu fill amb ella, la seva mare.
No m'ha volgut explicar per què.

Li hauré de fer moltes preguntes.

Hola, em dic Kibuc i sóc investigador privat.
Em consta que Ikea ha estat segrestada.
De moment he aconseguit entrar en els seus arxius privats.